Entrevistes

Entrevista a Llibert Rosell

 

Llibert Rosell “El Maestro”
Actual jugador del club Sant Quirze de Besora TTC.
73 anys · 24 d’Agost de 1936.

 

Quants anys fa que jugues a l’intercomarcal?

Des dels inicis del club CPP La Farga. Els del meu club vam impulsar la lliga comarcal d’Osona, junt amb el Vic TT. 

Ens podries fer 5 cèntims de l’evolució d’aquest campionat? diferències i similituds. 
Les diferències que hi ha al comarcal, i en les diferents competicions de tennis taula, des de llavors fins ara és que:

  • Els partits eren al millor de 5 partides i no de 7 com fins ara. Tot i així, sempre s’ha respectat el fet de jugar totes les partides, encara que un equip ja n’hagués guanyat 3 (4 actualment).
  • Les pilotes eren de 36mm i no de 40mm.

En quan a l’organització de la lliga, sempre s’ha sigut una mateixa pauta reglementària. 

D’on et va venir l’afició del tennis taula? 
Vam començar a jugar, junt amb en Salamanca, amb una taula que no tenia ni les mides establertes, fins que ens en vam fer una a mà, i d’aquí vam engegar la primera Lliga Comarcal.

 

Durant tots aquests anys hi ha hagut èpoques amb més i menys participació, ens en pots fer una valoració, i com veus la situació actual? 
La participació ha estat i és més o menys la mateixa que fa anys enrere. Podríem destacar una mínima participació fa 8 o 9 anys, però sempre ha sigut una lliga on molta gent hi participa. 

Quin és el secret per mantenir-se durant tot aquest temps? 

  • No deixar de jugar i participar. “PRIMAVERES, ESTIUS, TARDORS, HIVERNS… no parar mai!!!”
  • No fumar, no beure, i cuidant-se sempre una mica.  

Saps que ets una persona molt respectada, apreciada i un gran referent per la “família pimponera” del Tennis Taula Intercomarcal. Com et sents? “El Maestro” té carisma?
Jejeje “El Maestro” és un motiu que em va posar l’Enric Roca, referent a que sóc un jugador defensiu que torna molta pilota. Això li anava molt bé a la “quitxalla” que entrenava. D’aquí ve aquest nom.
Em sento orgullós de tot això viscut, i que la gent ho pugui viure i ho pugui anar disfrutant durant tots aquests anys. En part, m’agrada que la gent em vagi tractant de tu. Això em fa sentir més jove i més aprop de la gent que tinc en el món del tennis taula. 

Ens quins clubs has jugat? 
  • CPP La Farga: 1975-1987
  • TT La Farga-Montesquiu: 1988-1996
  • Sant Quirze de Besora TTC: 1996-encara jugador d’aquest club. 

Quin és el millor o millors records que guardes del tennis taula?  
Me’n recordo de molts. Quan jugavem a 2a provincial, els desplaçaments ens ho passavem d’allò més bé (sopar, anar al bingo, etc. encara que tornéssim a casa amb una derrota sempre ho cel·lebravem); quan participavem en els campionats individuals d’Osona; l’expedició catalana a Avignon (França) amb La Farga, l’Olot, el Vic, el Torelló; etc. 

Quin és el teu paper amb l’actual Sant Quirze? Com et sents aquí en aquest club? 
Sempre miro de mantenir el material en condicions, sóc un actual jugador d’aquest club i participant del TTI (Tennis Taula Intercomarcal), sóc una des les persones al club que té més temps lliure i, per tant, preparu tot el material i taules per entrenar, omplir actes abans del partit, treure teranyines amb una escombra si fa falta, cuotes dels socis, venda de loteria pel club, en fi… una mica de tot.
I en aquest club em sento com en tots els clubs que he estat: molt i molt bé. Un tracte espectacular.  

Què significa per tu el campionat intercomarcal? 
La meva vivència. Si em treuen el ping-pong malament! és lo que em dóna vida. Sempre gemego de tot arreu, perquè jo ja sóc vell, però quan jugu a ping-pong, em passen tots els mals de cop. 

Com et sents després de viure tants anys en el món de l’intercomarcal? 
Perfectament bé, molt satisfet i desitjo que això, el tennis taula intercomarcal, segueixi endavant i que duri tants anys com sigui possible. 

Quant valen les sabates que portes? 
36 euros. Adidas. negres i blanques. Però mira, tinc aquestes sabates per jugar a tennis taula que sempre m’han anat molt i molt bé: les skater, comprades al Mercalçats fa 20 anys. Ara només les portu per entrenar perquè, com pots veure, estan foradades per davant. Això és degut a que em van quedar petites, i per no llençar-les les hi vaig fer un forat a la punta perquè sinó em feien mal al dit gros. 

 
Quin capritxu et permets diariament?

Capritxu no en tinc cap, però tinc la costum de menjar-me cada dia abans d’anar a dormir, un plat de sopa ben calentó i una fruita. Vida sana!

Entrevista feta per: Eduard Morató i Lluís Burgaya.