El passat dissabte 3 d’agost es va celebrar a Sant Quirze Safaja la 5a edició del seu Ping-pong popular, en el marc de les activitats de la festa major local. Entre els participants, un visitant habitual de les activitats vinculades al tenis taula que el celebren a la nostra població, en Cristobal Velasco, actual president del Tenis Taula Torelló, que en aquesta ocasió ens visitava amb un grup de jugadors afectats per la malaltia de Parkinson que juguen al seu club. Aprofitant la visita, vam decidir realitzar aquest petit recull d’opinions sobre aquest tema.
Un projecte interessant, aquest del grup de jugadors amb Parkinson, no?
Bé, d’entrada, no és un projecte. El nostre club té les portes obertes a tothom que estigui interessat a participar de les nostres activitats. Va ser una casualitat que els que van entrar un dia eren persones amb aquesta singularitat. Però no és una cosa que anéssim buscant. De vegades venen nens, de vegades gent gran i un dia van ser ells. És una de les virtuts del nostre esport, que el poden practicar gent sense que importi l’edat, el sexe o la condició física.
Però aquest grup en concret, ha cridat una mica l’atenció. La premsa local de la zona d’Osona se n’ha fet ressò, i inclús TV3 va fer un petit reportatge.
Tot això va sortir a partir d’una carta que una d’aquestes persones va enviar al 9 Nou explicant la seva problemàtica i una mica plantejant les situacions en què es trobava. Una altra persona afectada per la malaltia en veure la carta, es van posar en contacte i es van trobar. Com havien llegit un llibre d’un periodista afectat per la malaltia, van començar a quedar a jugar a tenis taula als parcs de la població. Algú els va comentar que hi havia un club al poble i es van passar a preguntar si podien venir a jugar al club. I aquí es van quedar.
Ha anat bé aquesta publicitat?
Ha anat bé perquè els ha donat visibilitat, i de cop més gent ha estat conscient que hi ha molts altres amb la mateixa problemàtica. I de cop han tingut un lloc on trobar-se. El boca-orella ha anat fent la resta. S’ha fet força ressò del grup que està amb nosaltres, però hi ha iniciatives similars, potser anteriors, a Castelldefels, Castellgalí, Reus, les Borges Blanques… I més que aniran sortint, esperem. En alguns d’aquests casos han aconseguit suport de centres hospitalaris que han començat a fer seguiment i a participar en les activitats. Estaria bé que aquí passes una mica el mateix. Que no es quedi en un tema que ha estat moda uns mesos i ja passem al següent.
No saps res d’aquestes malalties, sempre penses amb gent molt gran, no tens clars els símptomes… Ara et sorprens del fet que hi ha gent força jove afectada, i de veure la varietat de casuístiques: gent que no els notes res, però que s’esgoten de seguida, gent amb petites tremolors o amb grans dificultats de mobilitat.
Els va bé practicar aquest esport?
Practicar qualsevol activitat física és un requisit quasi obligatori, per aquesta malaltia o per quasi qualsevol altre. Es veu que els esports de raqueta estimulen molt positivament el cervell i aquest en particular, com es fa en un espai restringit, potser té menys requisits de mobilitat, el que és un avantatge. A part dels beneficis estrictament físics, han trobat un espai per conviure amb gent que té una problemàtica similar, que entenen els que els passa, com es cansen, com se senten.
I que s’ho passen bé jugant. És més fàcil complir amb el requisit de fer esport si t’ho passes bé fent-lo amb amics. S’han engrescat, han anat al primer campionat d’Espanya que s’ha organitzat per gent amb Parkinson, han fet trobades a Reus, a les XII hores de Tenis Taula de Torelló, a Roda de Ter…
El vostre club està fent una feina important al respecte
El nostre club ha obert la porta a què vinguin a jugar, com s’obre a qualsevol altra persona. Aquestes coses escapen a les nostres habilitats i competències. Els acompanyem en el que podem i aprenem de l’experiència que estem vivint tots plegats.
Esperem que tot aquest enrenou que s’està fent ajudi a fer que els professionals i les institucions que veritablement poden ajudar i marcar una diferència s’impliquin i entre tots anem sumant esforços. Entenem que és un tema complex, però pensem que aquesta és una problemàtica que ha vingut per quedar-se, que possiblement anirà afectant cada vegada a més gent, i que contra més eines tinguem tots per entendre la situació i col·laborar, millor per tots.
Parlant d’altres coses, com hem aparegut per aquí?
Jajajaja. Amb els companys del Club Tennis Taula Sant Quirze fa molts anys que tenim relació. Hem participat molts anys en el seu torneig, juguem a la mateixa competició. Els clubs petits ens fem costat uns als altres, i una manera evident és col·laborar quan es fan activitats. Qualsevol excusa és bona per trobar-nos.
Moltes gràcies per haver vingut a compartir una estona amb nosaltres.
Gràcies a vosaltres.
