Actual jugador del TT Sant Vicenç
Data de naixement: 15/12/1979
Vaig començar als 12 anys al Gester. Vaig jugar en aquest club fins als 16-17 anys. Va ser al moment de desfer-se el club que ho vaig deixar 2 anys seguits, moment que vaig aprofitar per anar a jugar a futbol.
Després d’aquests dos anys vaig decidir tornar a jugar a tennis taula, al Tennis Taula Torelló.
Si no ho recordo malament:
Gester: 4 anys aproximadament
Torelló: 9 anys
Tona: 2-4 anys
TT Sant Vicenç: des que vaig deixar el Tona i fins a l’actualitat.
Tal i com comentes, vas començar a practicar tennis taula a un club anomenat Gester. Ens podries explicar una mica com va ser el teu primer dia que vas anar a jugar a ping-pong en aquest club?
Tot va venir quan en Marc Conca, Lluís Burgaya i Jordi Palau, els amics de la colla. Em van convèncer un dia per anar a provar de jugar a tennis taula.
Ho recordaré sempre. Al arribar al club, em van donar una pala i el primer que em van dir en Mir i en Serra és que havia de passar la pilota a l’altre banda tantes vegades com pogués. Això em va agradar i és el que em vaig dedicar a fer durant tots aquells anys, i encara ho seguim fent. En tinc molts bons records.
Ens pots fer un breu resum del què era per tu aquest club i com ho vas viure?
Era un club d’amistat, que es donava a qualsevol persona tot el que es podia sense res a canvi. Tots els jugadors, inclòs els entrenadors, ho donaven tot pels altres.
El “Dream Team”. Què et recorda a tu aquest nom? I no parlem de futbol… Ens podries fer una valoració del que va significar per a tu aquella etapa, aquell equip?
El “Dream Team” em recorda a Marc Fernández, Lluís Burgaya, Marc Conca, i al gran mestre Josep Guitart. També, a la persona que ens acompanyava a tots els partits: l’Eva Conca.
Van ser els millors anys de la meva vida jugant a tennis taula. Vaig comprendre què era el companyerisme, l’amistat i la comunicació sense paraules. Només amb la mirada ja en teníem prou per entendre’ns. Amb l’estat d’ànim que vèiem dels companys, podíem entendre què li passava i quins problemes o bones coses li havien passat.
El meu primer entrenador va ser en Joan Serra. Recordo que era una persona que ho donava tot per la canalla i ens ajudava psicològicament i moralment. Ens ensenyava moltes coses: educació, respecte i companyerisme sobretot, entre d’altres coses. Com a entrenadors he tingut molta gent que m’han ensenyat moltes coses com en Mir, Guitart, Sandra Terricabras, Ma Jose Moreno… Ells també m’han ensenyat molt.
La situació actual de l’equip és d’unió com a club encara que hi hagi dos equips amb nom diferent. L’equip és realment tota la gent del club. El nostre futur més proper és continuar gaudint de la nostra amistat amb l’excusa del tennis taula.
Parlem del TT Intercomarcal. Què és per tu el Tennis Taula Intercomarcal?
El TTI és una competició que tenim la sort de gaudir poca gent que juga al tennis taula, i que guanyar o perdre un partit no té importància. La finalitat que té un partit d’una competició TTI és gaudir. Passar-ho bé és el més important.
És on vaig començar a aprendre a jugar
Hi veig el futur amb tota aquesta canalla de l’Intercomarcal. Podran jugar en altres categories superiors amb tots aquests valors afegits que s’aprenen jugant a aquesta lliga.
Gràcies a tota la gent que ho ha anat mantenint. Actualment hi ha en Jordi Forcada organitzant aquesta competició al qual li estic molt agraït.
Antigament el TTI escolar s’anomenava “l’Escolar”. És la competició on vaig poder aconseguir guanyar molts campionats. M’anomenaven “El lechero” perquè deien que sempre tenia molta sort.
Qui és per tu un referent al Tennis Taula Intercomarcal?
Com a jugador, com a amic, i com a ensenyant-se de moltes coses a la taula és el senyor Lluís Burgaya. Sempre ha set un bon lluitador i, també, un gran company. Ha pogut controlar els meus caràcters i les meves males llets. Em protegia. Ens protegíem mútuament.
Quin és el teu millor resultat i/o palmarès?
El meu millor resultat és a les lligues escolars. Vam quedar primers per equips i primer en els individuals.
També, poder aconseguir la lliga Intercomarcal amb el Gester, el Torelló i el Tona. Poder col·laborar a ajudar el TT Borgonyà a guanyar la lliga des del TT Sant Vicenç també ha set uns dels meus millors resultats.
Amb quin record et quedes durant tot aquest temps com a palista?
Amb tota la gent que he jugat, he gaudit i he mirat de fer-hi amistat. Ens hem emprenyat amb algunes persones i alguns partits, però sempre hem acabat bé i ens hem fet amics.
Em considero un jugador com tots els altres, amb un objectiu: que hi hagi bon rotllo encara que molts moments n’he cardat de les grosses. Però el que té en comú tot això és que sempre hem acabat bé i ens hem entès.
Sabem que ets l’actual entrenador al TT Sant Vicenç, juntament amb altres col·laboradors i companys d’equip. Quin al·licient és per tu ser-ne un dels entrenadors?
Realment no saben el què es fan (somriures). El meu al·licient és ajudar amb tot el que pugui, no pel futur del club, sinó pels nanos que venen a practicar aquest esport. Abans ho feia a Torelló, i ara he tingut la sort de poder-ho fer al Sant Vicenç.
La majoria dels palistes del TTI creuen que en els partits podries fer més del que fas, que el teu nivell no queda prou reflectit en alguns resultats. Si és així, perquè? Com enfoques cada partit a disputar?
Depèn del meu estat d’ànim, i també de l’estat d’ànim del contrincant. L’únic que busco és que al final aquest esport sigui més que un esport. Sigui una manera de fer que la gent, incloent-m’hi a mi, siguem feliços i gaudim de la vida i el què fem.
A qui admires en el món del tennis de taula? Tens algun ídol?
Sí. En Wang Liqin, i després tots els jugadors que veig que quan juguen tenen un somriure a la boca sense cap maldat.
Què és el que més t’omple d’aquest esport?
La gent interessada en voler que aquest esport no sigui només un passa-temps.
Amb el senyor David Riu, jugant a una competició d’escola, no volia deixar-se guanyar per mi en aquells moments i vam fer un pilot de partides i, al final, a conseqüència d’això, a l’últim partit que vam fer, em vaig trencar el final del fèmur. Em vaig girar de dretes al meu revés pivotant, per poder fer un topspin, i la ròtula sem va girar del revés. Això sí, va passar a l’últim punt del partit, la pilota va entrar i, per tant, vaig guanyar el partit.
Aquesta lesió m’ha afectat en veure que m’agrada tant aquest esport, que encara que em va costar molt de recuperar-me de la lesió, hi continu-ho jugant i hi jugaré fins que el meu cos em digui prou.
Quin consell donaries a un jugador de tennis taula per a jugar millor?
Que tiri les pilotes totes a dins i que s’estimi aquest esport. La resta ve sol i a conseqüència d’aquestes dues coses.
A part del tennis taula, practiques alguna altre activitat esportiva?
Sí, caminar i passar bons moments amb la gent que estimo. Ah sí! I també jugo a bitlles catalanes.
Quin partit dels molts que has disputat en tens més mal record?
El partit amb en Jordi Forcada a Vic. Vaig passar pel seu costat quan em guanyava 2-0, en el canvi de camp, i vaig mirar d’acollonir-lo amb alguna petita amenaça. I més partits jugats com per exemple amb el senyor Borrull, per la duresa psicològica dels partits, entre d’altres enfrontaments amb altres persones.
El tennis taula està evolucionant molt. Canvis de normes, de material… la última: poder donar indicacions a la banda entre punt i punt. Com veus tu tots aquests canvis? Creus encertada la decisió de no poder donar indicacions a la lliga TTI?
Negatius, perquè abans els jugadors es defensava sol, i no estava tant influenciat pel que li deien els companys i/o l’entrenador.
Sí, trobo encertada la decisió del TTI perquè així s’eviten molts conflictes.
Deixaràs mai el tennis taula?
És una pregunta que no es pot respondre. Depèn de la vida mateixa.
Tens alguna superstició o ritual abans de començar un partit?
No, l’únic problema que tinc és mirar amb quina pala jugaré.
I per acabar, què és per tu el tennis taula?
En definitiva, tots aquests anys ha set una manera de conservar unes amistats amb una gent que els hi tinc molt apressi i estimació, i que gràcies a això he après moltes coses a la meva vida, bones i dolentes. Al final veus que no estàs sol i que sempre hi ha algú al teu costat, com per exemple, tots els companys que ara tinc al club actual on jugo. També al club de Tona… si em posés a nombrar a tothom… no acabaria mai!
